Consells per treballar les pors a la infància

La por és una reacció normal i «sana» a alguns esdeveniments desagradables de la vida. La nostra ment, davant situacions de perill o por té la capacitat d’emetre missatges als nostres òrgans i músculs, són recursos que ens ofereix el cos per a advertir-nos d’aquestes situacions i tenir la possibilitat de fugir d’elles i/o enfrontar-nos si és el cas.

És per això que diem que són un recurs «positiu», ja que ens ajuden a afrontar diverses situacions al llarg de la nostra vida. El fet d’anar afrontant aquestes pors al llarg de tota la infància, l’ajudarà a sentir-se més segur, veient que és capaç de passar per aquestes situacions i resoldre-les de manera positiva.

Les famílies tenen, en aquest sentit, un paper fonamental per a donar suport a l’infant en aquests moments i fer que se senti una miqueta més segur, es tracta d’acompanyar-lo emocionalment, és a dir, posar-nos en el seu lloc i intentar entendre com se sent.

És molt important no treure-li importància a les seves pors, amb frases com «no passa res», ja que el nen ho interpreta com que les seves ansietats no són compreses i que la seva opinió no és important, per contra, cal parlar d’elles de manera natural, preguntant-li i resolent els seus dubtes sobre la seva por. Afrontar-los és sempre la millor solució, pel fet que intentar amagar-los o ometre’ls només farà que acréixer-los.

Per exemple, un infant que ens diu que té por que hi hagi un monstre sota el seu llit i ens demana que mirem sota, no podem resoldre la situació dient-li simplement que això no és cert i que és una ximpleria, perquè per a ell o ella no ho és i això és molt important recordar-ho. En aquest exemple sentit seria més útil mirar amb ell sota el llit mentre es parla del tema i se l’ajuda a expressar la seva angoixa.

Moltes vegades passa que els pares també se senten nerviosos, angoixats, la qual cosa és perfectament lògica, per exemple davant una hospitalització, i això unit a la por del nen pot dificultar fins i tot més el procés, per això és important que els pares també rebin algun tipus de suport en aquests moments, com parlar i esplaiar-se amb altres persones de confiança. No oblidem que els nens són un mirall dels seus pares i tendeixen a imitar la seva manera de reaccionar davant tals circumstàncies.

• No traieu importància a les seves pors, acompanyeu-los en el procés, parleu sobre el tema amb calma. Intenteu comprendre com se sent l’infant, la seva angoixa i ajudeu-lo a trobar resposta als dubtes sobre la seva por.
• Estigueu atent als seus canvis d’humor i sigueu més flexibles, si així ho demana la situació, sense caure en la permissivitat, hi ha unes certes regles que s’han de seguir tot i que l’infant passi per un moment emocional més delicat.
• Penseu que tots els infants passen per etapes en què apareix alguna por i ajudar-los a superar aquestes pors és una part de la seva educació. Amb el nostre suport segur que els ajudarem a sentir-se més competents i augmentarem la seva autoestima.
• Mare i pare també haurien de «cuidar-se», ja que si els pares es mostren molt angoixats, davant del nen, no faciliten el bon desenvolupament de procés.
• Algun conte o llibre sobre el tema també pot ser d’ajuda. En aquest enllaç en trobareu alguns exemples: 10 contes per a 10 pors infantils

A l’Escola Mare de Déu de Montserrat disposem del departament d’orientació psicopedagògica que dona suport a les famílies per ajudar-los en el creixement dels seus fills alumnes.

Autor: Natàlia Quesada
Mestra d’educació especial i Llicenciada en Psicopedagogia