Com conversar amb els fills/es sense caure en preguntes tòpiques

De vegades als fills els fa mandra contestar perquè fer un resum del dia –que és el que els pares els agradaria obtenir– implica fer memòria, endreçar les impressions i els esdeveniments i sintetitzar-ho tot. I la majoria de les vegades no està disposat a fer aquest esforç.

Segurament les preguntes es fan gairebé de forma retòrica, la mandra i el poc de què servirà la resposta, és ben normal que s’opti per un «Bé» o un meritori «Normal».

• “Si ha anat d’excursió, més que «Com ha anat l’excursió?»
• Farem bé de dir «Què és el que més t’ha sorprès del que heu vist?», «On heu dinat?», «Explica’m una activitat que heu fet al museu», «Qui us ha acompanyat?»…

Perquè són preguntes més còmodes de respondre, que no requereixen una síntesi global, però, proporcionen prou informació valuosa per entrar en una conversa sobre l’experiència del dia”.

Per als dies que no hi hagi res tan destacat, “la tàctica ha de ser la mateixa: preguntes concretes, com ara «Què ha estat el millor que t’ha passat?» o «Ha faltat algú a classe?»”, “amb qui has jugat a l’hora del pati? Amb qui t’agradaria jugar?”, què opines sobre…? (un tema concret) …

Recordeu que no hi ha mai cap fórmula infal·lible i, entre pares i fills, l’única constància és l’assaig-error.

Un altre dels recursos que funcionen és preparar-s’ho a la inversa, pensar “Quin ha estat el meu millor moment del dia, per poder-lo compartir, i llavors que ells/es expliquessin el seu”.

Una bona comunicació és fonamental en tots els aspectes de la vida d’un nen/a. Poder parlar amb franquesa, sinceritat i transparència és la base de la connexió íntima que mares/pares i fills/es poden tenir.

Compartir el nostre dia o les nostres impressions amb els fills/es pot fer més fàcil que ells/es també en parlin.