Quan i com posar límits als infants?

Un dels temes que més dificultats i preguntes genera a les famílies en el dia a dia és el tema dels límits. Quan i com hem de posar límits? Quins límits són adequats i quins no?

És important recordar que els límits donen seguretat i ajuden als nens i nenes a entendre com funciona el seu món i a relacionar-s’hi. Quan els posem des de la seguretat i la tranquil·litat ajudem a que els infants sàpiguen que se n’espera d’ells.

Jornada de portes obertes

A continuació es presenten algunes pautes:

  • L’infant ha de tenir clar, per avançat, quines són les normes i què comporta no seguir-les. D’aquesta manera evitem la improvisació del moment i evitem que les nostres emocions ens facin posar càstigs desproporcionats que després, segurament, no es compliran.
  • Tots els membres de la família han d’aplicar les mateixes normes. Per començar a posar-nos d’acord podem dedicar una estona per reunir-nos i acordar quins límits posarem als nostres fills/ filles i quines coses passarem per alt.
  • Posarem els límits en positiu, en comptes de dir el que no s’ha de fer direm el que s’ha de fer. Per exemple, en comptes de dir: «mentre esperem al metge no has de saltar a la cadira», dir: «mentre esperem al metge hem d’estar asseguts a la cadira».
  • Els càstigs han de ser proporcionals a la falta, per exemple si embruta o desordena un espai després l’haurà de recollir.
  • S’han de posar de manera clara, concreta i acotada en el temps, és a dir, en el mateix moment i que no s’allarguin en el temps, ja que serà més difícil mantenir-ho, com per exemple càstigs que s’allarguen dies o fins i tot setmanes.
  • Amb seguretat, tranquil·litat i respecte, sense alçar la veu ni fer ús de males paraules. Recordem que nosaltres som el seu model de comportament, si cridem els ensenyem que quan estem enfadats hem de cridar i perdre el control.
  • Situant-nos en una posició que permeti mirar als ulls des de la mateixa alçada
  • Sense justificacions i sense perdre’ns en explicacions racionals que només responen a la necessitat que tenim els adults d’alleugerir el nostre propi malestar.
  • Sense tractes, ni entrant en rols igualitaris que generin confusió als infants, som els seus pares, no els seus amics.
  • És molt important centrar-nos en les accions positives i fomentar l’elogi, felicitar els petits passos en comptes de fixar-nos només en tot allò que fa malament.

Us recomanem també algunes lectures que parlen sobre el tema.
L’art de posar límits.
Kliass, Sonia
ING Edicions, 2021

Si es treballa de manera constant i caminant tots en la mateixa direcció, veureu com a poc a poc els vostres esforços donen fruits.

Endavant!

Share This Post!